M 201109

Aquell dia Víctor Rodríguez la va fer grossa desesperat per un arbitratge que considerava que era escandalós i ho ha pagat passant-se una temporada en blanc. Ara, el nou curs ha començat i el Furby, com és conegut, ha tornat.

 Benvingut de nou a la Lliga…

 En tenia ganes. Se m’ha fet llarg.

 Una temporada sense jugar, no va pensar a penjar els hàbits?

 Ni em va passar pel cap. Jugo a futbol perquè m’agrada i més en l’equip que estic, amb amics amb qui sempre hem estat junts.

 Se’n penedeix del que va fer?

 Sí. Potser per les formes. Les formes em van fallar molt, és claríssim. No tinc excusa.

 I per què no va demanar perdó ni que fos per allò del penediment espontani?

 Me’n penedeixo per les formes, però allò va venir per un motiu. El que ha passat és que s’ha oblidat, jo m’he fotut i aquí no ha passat res.

 Ho tornaria a fer?

 Ara no. Em controlaria una mica més, suposo. S’hauria de veure.

 I què li va passar pel cap?

 En aquell moment no pensava si Toni Giribet havia estat el president del Sant Julià o no. Només veia que no era lògic que sempre ens xiulés el mateix àrbitre contra el mateix equip. I això que sempre acabàvem malament.

Suposo que pensa que la sanció va ser desproporcionada.

S’ha de pensar que els 20 partits a la Lliga són una temporada sencera.

 

I això que no el va tocar…

Sobre l’ampolla he sentit de tot. Que li vaig donar al cap, que no el vaig tocar… Jo no li vaig llançar a fer mal, ho vaig fer de fàstic i va caure a dos metres d’ell.

Quan se’l troba, el saluda?

Cara a cara no ens hem trobat encara. No passo gaire per la federació. Si el saludaria? Jo no tinc cap problema amb ell, això és clar. Va ser només aquell moment.

Un moment que li ha costat car. Vostè era internacional i des d’aleshores no ha tornat a jugar amb la selecció.

Sí, i m’agradaria tornar. No sé si quan marxi ell.

Creu que està vetat?

Suposo que sí. No ho sé segur. Quan va passar tot hi havia partit de selecció i vaig estar tota la setmana entrenant fins que l’últim dia em van dir que no seguia. No sé si eren ordres de dalt o decisió del seleccionador.

Creu que la imatge que dóna, d’una mica ‘xulo’, el perjudica?

Espero que no. Aquí ens coneixem tots. Quan veig els àrbitres pel carrer o abans dels partits els saludo. Després potser ja no (riu).

Ara es contindrà més…

Sí. Com no podia jugar aquí vaig anar a l’Organyà i no em van ensenyar ni una groga. Aquí sortia a una per partit.